ANTECEDENTS
El 26 d’abril del 2014, Raúl Sánchez, exfutbolista, va ser víctima de la violència a l’esport. Després de diverses converses entre tes i cerveses amb el seu amic Guillermo Cruz, decideixen fer un documental sobre la violència a l’esport, tot posant com a exemple el seu cas.
Des que en Raúl va rebre l’agressió, se sent en deute amb la societat per tota l’ajuda que rep diàriament per part d’amics i familiars. Per tant, decideix de posar el seu cas com a exemple donant xerrades a gent vinculada, o no, al món de l’esport perquè situacions com la que va viure no tornin a ocórrer.
OBJETIU
L’objectiu d’aquest projecte, més enllà de fer un documental, és dur a terme una tasca de sensibilització i conscienciació social cap al bon comportament a l’esport, tot donant xerrades a tot tipus d’entitats relacionades, o no, amb el món de l’esport.
L’esport, en la seva essència més profunda, ha de transmetre valors com el treball en equip, la responsabilitat, l’esforç, la superació… En l’actualitat, i especialment en un esport de masses com ara el futbol, prevalen altres valors i interessos que van més enllà de l’esport.
Avui dia, l’esport de masses ofereix entreteniment i emocions que poden paralitzar tot un país. Però, sovint, propicia espectacles dantescos que tenen poc a veure amb la seva veritable essència: accions violentes i actes de vandalisme, ja sigui per part del públic assistent o bé per part dels protagonistes que el practiquen. És aleshores quan l’esport deixa de ser un element beneficiós per a la societat i es converteix en una eina devastadora que arriba en forma d’influència negativa a totes les esferes on es practica. Aquests aspectes no sempre es tenen en compte ni es reflexiona sobre la importància de lluitar contra ells en una societat completament lliurada a la lògica de l’espectacle.
EL DOCUMENTAL
FITXA TÈCNICA
| Títol | 26 de abril – Play Again |
| Productora | Guillermo Cruz –YermoTV |
| Gènere | Documental |
| Llengua | Castellà |
| Durada | 70 minuts |
| Color / B/N | Color |
EQUIP TÈCNIC
| Director | Guillermo Cruz |
| Producció | Raquel Sotillos i Guillermo Cruz |
| Guió | Óscar Vázquez i Guillermo Cruz |
| Càmera | Raúl de la Morena, Juanjo Bermejo, Guillermo Cruz |
| Foto fixa | Frederic Lista |
| Edició | Bruno Palazón-Arnaud i Guillermo Cruz |
| So | Enrique G Bermejo |
| Música | Juan Marchena |
| Subtítols a l’anglès | AudioProjects |
| Audiodescripció y subtítols per a persones sordes | Mar Ortells i Paula Fernández |
SINOPSI
El 26 d’abril del 2014, la vida de Raúl Sánchez va canviar completament. En el transcurs d’un partit de futbol en una lliga de veterans, un jugador de l’equip contrari li va assestar un cop de peu brutal a la part posterior que el va deixar tetraplègic.
Després d’una llarga hospitalització, ha d’emprendre un nou camí i acceptar una nova i dura realitat. En Raúl ens explica en primera persona com és la seva vida després de l’agressió, a la vegada que exposa el seu cas com a exemple davant d’homes i dones, nens i nenes, esportistes o no esportistes, amb l’únic objectiu que no torni a ocórrer mai més el que va succeir aquell fatídic 26 d’abril.
REFLEXIÓ DEL DIRECTOR
Quan afrontes una història tan dura com la d’en Raúl, un dels reptes més importants és intentar tenir empatia amb el protagonista i que no t’afecti emocionalment, posant-te una cuirassa que impedeixi traspassar la línia emocional del patiment per poder narrar els fets de la manera més objectiva possible. Tot i així, és molt difícil que no t’afecti. Però la cosa es complica quan el protagonista és el teu amic i és ell mateix qui et demana que expliquis la seva història.
Des del principi, quan estava hospitalitzat, en Raúl em va demanar que fes un documental sobre el que li havia passat. En aquell moment era una bogeria només el fet de plantejar-s’ho, ja que estava en estat de xoc…
Gairebé un any més tard, en Raúl em va dir que volia fer el Camí de Santiago. Em va semblar una bona idea i, sobretot, vaig pensar que seria bo per a ell. Però la seva recuperació no va ser l’esperada i no vam poder ni tan sols iniciar el projecte.
Mesos després em va dir que volia fer alguna cosa de caràcter social, i va ser aleshores quan vam decidir de donar forma al projecte.
Normalment, l’objectiu principal d’un director a l’hora d’explicar una història és el de transmetre emocions amb la càmera i arribar al major nombre de persones possible. Però, en aquest cas, sempre he pensat que l’objectiu principal d’aquest documental havia de ser fer un gir a la vida d’en Raúl i ajudar-lo a superar aquesta barrera que la vida li va posar un 26 d’abril.
