Exfutbolista. Va patir una agressió en un partit de veterans que li va provocar una lesió medul·lar.

Tot i que l’esport va canviar radicalment la seva vida (plans de futur, hàbits, etc.), encara l’encisa, i somia poder tornar a practicar-lo algun dia, sempre que la seva recuperació l’hi permeti. Sap que és difícil i que no serà com abans, però té les ganes i la força necessàries per poder-ho aconseguir.

Però el seu objectiu principal no és arribar a la inclusió amb la pràctica de l’esport, sinó que és posar el seu gra de sorra per intentar eradicar la violència que, malauradament, de vegades s’exerceix a la pràctica esportiva i, especialment, al futbol. Sap molt bé que no poden tornar a repetir-se situacions com la seva i està disposat a fer tot el que estigui al seu abast, tot posant el seu cas com a exemple de sensibilització i prevenció d’aquestes conductes indesitjables que normalment apareixen a l’esport.

Actualment, en Raúl segueix en fase de recuperació i es troba a l’espera del judici per l’agressió. Des de fa uns mesos ha començat a contactar amb organitzacions i clubs esportius a escala local per poder explicar la seva història i conscienciar totes les persones (especialment nens i nenes) que la pràctica de l’esport ha de ser un acte de civisme i que sempre cal tractar amb respecte tant els companys com els rivals amb els quals ens enfrontem.

Paradoxalment, un dia, aquesta passió pel futbol es va transformar en una violència que li va prendre tots els somnis que tenia i el va col·locar en una cadira de rodes per passar a tenir una nova vida que mai havia somiat.